Este és un conte sobre una princeseta
que li agradava molt cuinar, però era molt creguda, una cregudor
molt gran, i molt burgesota ella. Burjosor màxima.
Un dia va anar al mercat a comprar
ingredients per fer cupcakes per a tota la cort al mercadet de la
plaça que muntaven tots els dissabtes, perquè era dissabte.
Passejant va trobar una paradeta un tant estranya. Era tot molt
rústic i hi havia un home estrany amb la barba molt llarga amb
trenetes i llacets de colors, que parlava d'una manera estranya,
semblant a com parlava Salvador Dalí però amb un to misteriós.
I ahí estava la priceseta Neus, perquè
el seu nom era Neus, mirant-ho tot molt encuriosida. L'home de la
parada pareixia llegir-li la ment perquè només li parlava
d'aquelles coses que ella havia anat a buscar.
Li va dir a Neus que s'enduguera una
mantega especial, amb la qual la crema que es posa damunt dels
cupcakes quedava consistent sempre sempre sempre, perquè sabia que
a Neus mai mai mai se li quedava del tot bé. També li comprà un
davantal que parlava i es queixava quan s'embrutava i eines que
treballaven soles, però això no li va fer sospitar que aquell home
puguera ser un bruixot. I és que era un bruixot! Que va olorar la
seua burgesitat exagerada...
Només tornar al palau luxós i burgés
on vivia es posà a fer cupcakes sense parar, i li eixien perfectes!
En va repartir per a celebrar que eixe era el dia de l'aniversari de
la seua mascota, un kiwi preciós, perquè la seua mascota era un
kiwi(busca com és esta au en google si no la coneixes). Pel camí se
li va caure un cupcake al terra, però no se n'adonà. Passava per
allí el missatger reial que enviava i rebia les palomes missatgeres
de la cort que era pobre i menjava poc. El va agafar sense pensar-s'ho
i se'l va fotre en dos mossos.
I bé, alguna cosa havia de passar amb
aquella mantega màgica.... Amagava una maledicció! Tots els que
menjaren cupcakes es van convertir en caragols enormes, que es
passejaven pel castell, inclós també el missatger de les palomes.
És que el bruixot era un caxondo i era molt original amb els
encanteris. I la priceseta, acollonida, va plorar i plorar durant
setmanes.
Un dia, durant un passeig per la paret
de la torre més alta del palau, conegué un caragol -no sabia qui
era perquè eren tots caragols i no es distingien- i es va fer molt
amiga d'ell. Passaren els dies i es feien més i més amics.
La princeseta acabà enamorant-se de
l'encarregat de les palomes i tot i saber a la fi que era d'un
estament inferior li va ser indiferent, perquè el volia molt.
Un dia el bruixot anà de visita al
castell lluent, va dir unes parules màgiques i reconvertí a tot el
món en persones de nou. Tot seguit li digué a la princesa: "Has
aprés una lliçó mentre eres caragolota. Tot i que no ho recordes,
en el fons has canviat i ja no jutges als pobres per ser pobres, i
els veus com iguals." I era veritat.
En anar-se'n l'encanteri tots oblidaren
tot allò que havia passat mentre eren caragolots. Tots, fins i tot
Neus i el missatger.
Finalment el bruixot li va llevar
l'encanteri a la cort, però com que Neus no va deixar de ser burjossota
del tot -i també perquè el tio era un caxondo- va fer que
continuaren convertint-se per les nits en caragols tots els que
havien menjat els cupcakes i també la resta de gent del poble, perquè
va veure que convertir-se en caragol per les nits era dels encanteris
més guais que havia fet fins aleshores i li va fer molta gràcia això.
Els ciutadans no es queixaven perquè
durant el dia ningú no recordava res de res del que passava de nit,
ningú! Però per les nits tots ho sabien: sabien què passava,
recordaven les nits anteriors i també eren conscients que pel dia no
anaven a saber què passava per les nits i com a l'igual que al bruixot els va agradar, no es queixaven tampoc.
I això és tot, totes les nits els
amants Neus i el missatger anaven a fer antenetes (els caragols no
tenen mans per poder fer manetes) a la vora del riu. La resta de gent
passejava pel palau i el deixava tot ple de baba de caragol lluenta.
I com no recordaven res pel dia, ningú no va saber mai per què
dimonis lluia tant aquell castell.